| C. Maria Vivet, 7 * 08551 Tona * Tel/Fax. 93 812 54 77 |  |
 |
Els envans són elements que separen les diferents estàncies o espais en l’interior de l’edifici. Aquests elements no formes part de l’estructura del edifici, i no tenen per tant, una funció portant, pel que han de ser independents de les bigues, pilars o dels forjats, en definitiva, de l’estructura del mateix.
Para aconseguir aquesta autonomia els envans no s’uneixen solidàriament als sostres ni als pilars, deixant un petit espai a les zones de contacte, que s’omplen amb guix o amb materials elàstics que absorbeixen les petits deformacions sense transmetre-les als envans, evitant d’aquesta manera la seva fissura.
Tradicionalment els envans s’han construït en maó, sense bé antigament, i especialment en l’àmbit rural, s’aixecaren amb adob. A les últimes dècades es va introduint progressivament la utilització per a aquests fins de plaques de cartró-guix prefabricades, disposades a ambdós costats d’una estructura metàl•lica. Té como a avantatja principal el tractar-se d’una tecnologia seca, que no necessita aigua per a la seva execució, ni la utilització de morters, pel que és una tècnica neta, amb el mínim desaprofitament de material.
Las plaques de cartró-guix estan formades per una ànima de guix laminat recoberta per dues capes de cel•lulosa especial multi-fulla, existeixen plaques que pels seus tractament especials són més resistents al foc, al soroll, a l’aigua o als impactes.
Abans de procedir a la col•locació d’aquests envans, es requereix que les façanes, les cobertes o els murs en contacte amb les plaques de guix laminat, estiguin totalment acabats, i col•locades les fusteries, els forats exteriors envitrallats, i els terres anivellats, puguen tenir ja col•locat el paviment o solat.
L’envà estarà composat per una estructura de perfils d’acer galvanitzat, amb un farciment de material per a aïllament acústic, i en el seu exterior es disposen ambdós panells de cartó-guix.
Aquest tipus d’envans tenen l’avantatge de permetre que les instal•lacions d’aigua, electricitat, telefonia i telecomunicacions, estiguin al seu interior, sense necessitat de fer forats a les parets.
El muntatge dels envans comença amb el replanteig del terra i sostre, marcant la situació dels cèrcols i forats. Es col•loquen i ancoren els perfils sobre el solat i sota el sostre amb un arrebossat de guix, a no se que es disposi posteriorment al fals sostre. Llavors es col•loquen els elements verticals, fixant les plaques als muntants mitjançant visos, quedant una mica separades del terra acabat, i just al sostre. Per últim es realitza el tractament de les juntes, per a deixar la superfície de l’envà totalment homogènia.
Aquest material té una llarga història, ja que va néixer a Estats Units al 1890 i va arribar a Europa al 1917; les seves principals avantatges són la seva fàcil col•locació i el seu poder aïllant. A més a més permet crear tant formes rectes com corbes, és resistent i incombustible, i absorbeix la humitat en accés expulsant-la quan l’ambient és sec.
Tipus: